Teatre Solidari per imaginar futurs, despertar consciències i transformar realitats
Quan el teatre parla amb l’ànima i il·lumina nous horitzons
El Teatre Solidari neix del desig profund de transformar el món a través de l’art, d’utilitzar l’escenari com un espai viu on les emocions es converteixen en consciència i la paraula esdevé acció. És una crida a l’ànima humana, una proposta que parteix de la convicció que el teatre pot despertar allò que dorm dins nostre: la compassió, la indignació, la voluntat de canvi. No es tracta només de representar realitats, sinó d’habitar-les, de mirar-les als ulls i atrevir-se a imaginar-les diferents. El Teatre Solidari sorgeix d’aquesta esperança militant, d’aquesta necessitat d’enfrontar les injustícies amb creativitat, i ho fa des de la certesa que totes les persones —sense importar llengua, cultura o condició— poden trobar en el teatre un mirall sincer, una escola d’empatia i una trinxera de resistència. És un acte d’amor radical cap a la humanitat, una manera d’estimar el món posant-lo en escena amb honestedat i rebel·lia.
Aquesta forma de teatre no és única, sinó diversa, plural, carregada de matisos que li donen força i profunditat. Hi ha escenaris on els espectadors esdevenen part activa del relat, intervenint directament en situacions de conflicte per explorar, des de la participació, camins alternatius de resolució col·lectiva. D’altres vegades, el teatre pren un to més polític i crític, servint-se de la sàtira, el drama o l’absurd per qüestionar estructures de poder, denunciar la inacció o posar en evidència les contradiccions del sistema. També trobem obres que posen el focus en les realitats silenciades —com els desplaçaments forçats, les crisis ambientals o la repressió cultural— i les porten a escena amb una intensitat física i emocional que sacseja l’espectador. El teatre documental, en canvi, combina dades reals, poesia i testimonis vius per construir narratives que no només informen, sinó que commouen i mobilitzen. I en l’espai íntim del teatre terapèutic, l’escena es transforma en lloc de cura, on les emocions es poden explorar amb llibertat i els processos personals esdevenen camins compartits de sanació i força. Cada gènere, cada metodologia, aporta una peça essencial a aquest gran mosaic de resistència artística.
L’impacte del Teatre Solidari s’estén molt més enllà de les sales o els escenaris convencionals. És una força que travessa escoles, centres socials, comunitats vulnerables, presons, espais públics i instituts, arribant allà on la paraula necessita ser dita i escoltada. No és només cultura, és acció, és educació, és transformació. Les seves obres obren converses necessàries sobre migració, violència, desigualtat, sostenibilitat o drets humans, i ho fan des de l’experiència compartida, generant espais de trobada entre realitats que sovint viuen separades. En un món fragmentat, aquest teatre construeix ponts, teixeix comunitats i obre escletxes de llum en contextos marcats per l’oblit o la desesperança. Convida a mirar-nos amb ulls nous, a entendre que la justícia no és només una idea abstracta sinó una pràctica quotidiana que comença en el reconeixement de l’altre. El Teatre Solidari no vol deixar el món igual com l’ha trobat: vol transformar-lo des de la bellesa, la veritat i la dignitat. És, potser, una de les formes més humanes i valentes de fer política amb el cor.

Clàudia Cruces Bofill | Fundadora de Teatre Solidari
Clàudia Cruces Bofill és una actriu catalana que ha trobat en el teatre físic i social una eina poderosa per connectar l’art amb la consciència col·lectiva. Diplomada en pedagogia Jacques Lecoq per l’Escola Internacional Berty Tobias, ha desenvolupat una trajectòria que combina la interpretació, el moviment, la dansa i el mim corporal, amb una profunda implicació en el tercer sector i les causes socials. Amb una sòlida base en interpretació adquirida en escoles com El Timbal, l’Atrium i el Col·legi del Teatre, Clàudia ha complementat la seva formació artística amb estudis superiors en gestió i direcció d’empreses (ESADE) i un postgrau en direcció d’entitats del tercer sector (Fundació Pere Tarrés). Aquesta doble mirada –artística i estratègica– li ha permès fundar la companyia Teatre Solidari, des d’on impulsa projectes escènics de transformació social.
El seu recorregut escènic inclou peces com Daraya: Una biblioteca bajo bombas (2021), una creació colpidora sobre resistència cultural en temps de guerra, i Un assumpte elemental (2024), una obra de teatre documental que aborda la crisi climàtica amb rigor i emoció. A més, ha estat intèrpret i membre de l’equip de direcció dels emblemàtics Pastorets de Vallvidrera durant sis temporades consecutives. Clàudia ha aprofundit en el teatre social, formant-se amb referents com Augusto Boal, Jordi Forcadas i Sanjoy Ganguly, i ha treballat amb adolescents i col·lectius vulnerables a través d’iniciatives teatrals com Patothom i Teatracció. La seva experiència escènica s’ha enriquit amb una recerca constant en el llenguatge corporal, gràcies a mestres com Mai Rojas, Sol Picó i Saciko Fullita.